Adquisició
Sovint, al passar per davant d’una botiga d’animals, passa que ens parem admirats en front del seu aparador, on, a les gàbies corresponents estan allotjats alguns canaris. Si, a més, els exemplars exposats són mascles, llavors podrem també escoltar el seu cant i serà difícil que ens resistim al desig de tenir-ne un. Podria ser que, en efecte, decidíssim comprar-lo per així delectar-nos a casa amb la seva bellesa i el seu cant.
Però comprar un canari no és com quedar-nos una peça de roba que hem vist a una botiga, donat que es tracta d’un ésser viu amb les seves exigències com a tal, i que, si és ben atès, pot arribar fins als deu o dotze anys de vida.
Els canaris són ocells plens de temperament, sempre expectants i atents, però sobretot sempre en moviment. Són animals plens d’alegria , però amb això poden crear petits o grans problemes que hem de calibrar abans de decidir-nos a la compra. Després d’això, podria semblar que comprar un canari es una cosa que s’ha d’evitar per a no tenir masses problemes, però, com tot, la companyia d’aquest ocell té també els seus avantatges.
Després d’analitzar les qüestions no precisament complicades, que convé plantejar-se abans de decidir la compra d’un canari. Ara, amb les idees clares, ja podem arribar al segon pas: on comprar l’animal?
El primer interrogant que se’ns planteja es refereix doncs al lloc on és possible o convenient fer l’adquisició. Les opcions són tres: una botiga d’animals és força fàcil de trobar. Segur que n’hi ha una a prop qualsevol casa. Si no és el cas, es poden trobar fàcilment adreces a les ‘’paginas amarillas’’. Per altre part, en una botiga especialitzada es probable que disposin de diferents varietats de canari entre les que es pot escollir, a més allà també es pot comprar la gàbia i els aliments necessaris. Però, el propietari, o dependent, no sempre ens podrà dedicar molt de temps, per causa dels altres clients, i les informacions que ens pugui donar seran en molts casos massa escasses per a servir-nos realment d’ajuda en l’elecció de l’exemplar.
Un criador, en canvi, posseeix, amb tota seguretat, tots els coneixements necessaris per a ajudar-nos a que cuidem degudament i fins i tot que fem reproduir els canaris escollits per nosaltres. Ell és també la persona adequada per a respondre a totes les possibles preguntes. Però sovint es tracta de criadors especialitzats en certes races o varietats específiques i, per tant, no estan en condicions d’oferir-nos una amplia gamma de canaris. És tot un problema, a més, saber els seus domicilis. Podem aconseguir aquesta informació per mitjà d’una botiga especialitzada o bé visitant les exposicions
ornitològiques.
Finalment, es pot respondre a algun anunci posat al diari o a internet. En aquest cas, és sens dubte aconsellable visitar personalment a qui té els canaris en venda i no deixar-se convèncer de l’ús del servei postal o de ferrocarril per a l’enviament. Amb tals sistemes d’expedició, sovint els exemplars pateixen durant el viatge, corrent el risc de que arribin fins i tot mort. A més, aquets procediment ens treu l’oportunitat d’escollir el canari, i hem de confiar en un desconegut. Un cop l’animal hagi arribat al seu destí, serà difícil canviar-lo si l’exemplar rebut no respon a les nostres expectatives.
Un cop decidit el lloc on es comprarà el canari, hem de fer unes petites observacions que no es poden ajudar en l’elecció de l’exemplar, el qual, evidentment, a part de l’elecció de la raça o del color que es prefereixi, sobretot ha d’estar sa. Aquestes observacions serveixen tant per al cas de la botiga especialitzada com per al del criador, perquè la neteja i la higiene d’un local que acull animals és d’una importància capital per a la salut.
Es pot observar tranquil·lament mentre s’està parlant amb la persona que ens ha de vendre el canari, però sense que se n’adoni, el que és una precaució necessària, ja que, a vegades els venedors poden ser una mica susceptibles en quan a la higiene del local.
Durant aquest temps, ens hem de fixar també en el comportament dels canaris a la gàbia i en presència d’un estrany: un exemplar sa es queda expectant i atent, però sense espantar-se massa. Salta d’un pal a l’altre, menja, beu, canta, ens mira amb curiositat, en definitiva, es comporta amb normalitat; si, en canvi, es queda amagat en un racó de la gàbia, això vol dir que hi ha alguna cosa que no va bé.
Després de les degudes observacions, podem treure conclusions i escollir el canari que ens sembli més sa, més maco i més simpàtic. Però queda encara una cosa per determinar: l’edat del canari que escollirem.
S’aconsella sempre l’adquisició d’un individu jove, que s’acostumarà amb major facilitat a la nostra presència, arribant a ser ‘’domèstic’’. Com més jove sigui el canari, més es noten els trets infantils: cos no totalment desenvolupat i en conseqüència talla lleugerament inferior, moviments maldestres i insegurs, absència de cant, potes fines sense descamacions, plomatge incomplet i color no definitiu.
Els canaris es reprodueixen de febrer-març a juny-juliol, quan comença la muda del plomatge. També els joves canvien en part el plomatge de niu per el d’adults durant els mesos d’estiu, i per a ells és un moment delicat de la vida. Per tal motiu s’aconsella que diguin a terme la muda allà on hagin nascut. El període idoni per a adquirir els canaris, per tant, és a la tardor o a l’hivern, es a dir, quan estigui recentment acabada la muda, que es quan mostren el seu millor aspecte.
A més, durant la primavera és difícil que un criador ens permeti entrar al seu criador, per a que no molestem a les femelles, que estaran ocupades amb les feines de reproducció.
Molt sovint qui escull la companyia d’un canari el vol per a cantar, per tant, donat que la femella només emet uns tímids sons, l’elecció més correcta seria la del mascle, el qual, depenent de la raça, pot ser que posseeixi un cant fort i potser poc agraciat, o bé delicat o harmoniós. A part d’aquesta diferència no té cap importància sobre quin dels dos sexes s’esculli, perquè en els dos casos ens trobem davant d’ocells molt simpàtics que li agafen afecte a la mateixa mesura al propietari. Potser la femella sigui més tranquil·la, mentre que el mascle, sobretot durant el període de reproducció, es mostra, és mostra més agitat i agressiu. De qualsevol manera, cap de les dues actituds arriba a constituir un problema.
Es usual que en una botiga d’animals el client pregunti si el canari sofreix estant sol i si és preferible donar-li una parella. Certament, si el tenim sol a casa i abandonat en un racó sense deixar que estigui amb nosaltres, la resposta és afirmativa. Però si deixem que participi de la vida familiar, li parlem i fins i tot li fem escoltar música, llavors pot viure perfectament bé sol en una gàbia. És més, si hem escollit un mascle perquè volem sentir-lo cantar, és aconsellable deixar-lo sol, perquè en presència d ela femella canta molt menys, en quant al veure-la li proporciona ja una certa satisfacció. I és que els canaris canten per a atraure l’atenció de les femelles i poder-les conquistar: si en tenen una a la gàbia no necessiten esgargamellar-se per a conquistar-ne d’altres. Està clar que si volem intentar la reproducció hem d’optar per a tenir una parella, de tal manera que el mascle i la femella tingui temps de conèixer-se i establir amistat abans de l’arribada de la primavera.
La ultima per no per això menys important, consideració que queda per a fer es refereix a la raça que les es desitja escollir. Existeixen moltes races de canaris, i cada raça té les seves característiques, les seves qualitats i els seus defectes. Per als novells es recomanable un mestís, ja que són robustos i fàcils de cuidar, i amb ells es pot adquirir la deguda experiència abans de dedicar-se a les races que presenten majors dificultats. Per a qui vol un canari de raça, els de color, també anomenats ‘’saxons’’, ‘’els gloster’’, simpàtic amb el seu pintoresc monyo a dalt del cap o els de races de cant són individus forts i també fàcils de mantenir per a una persona no experta.
