L’home sempre s’ha sentit fascinat per la coloració i la capacitat d’imitació dels lloros. Són aus que sempre han estat molt cotitzades i que segueixen sense perdre res del seu encant. Avui en dia hi ha moltes persones que els hi agradaria tenir un lloro com a animal domèstic. Però no es pot comprar un lloro de forma impulsiva i espontània, sinó que és necessari meditar molt bé aquesta decisió. Són aus molt sociables i que arriben a mantenir una relació molt estreta amb la seva parella o amb la persona que els cuida. Poden arribar ser molt mansos, i llavors són capaços d’acompanyar a l’amo en casi tot el que faci falta, amb la qual cosa es converteixen en uns excel·lents companys per a les persones que viuen soles. Se’ls pot explicar el que sigui i ells a vegades són capaços de donar la resposta correcta. És molt interessant observar als lloros i participar en la seva vida social. Molts arriben a edats realment avançades, amb el que pràcticament es converteixen en un membre més de la família.

 

Les principals espècies de lloros són:

-Cacatua de cresta groga(cacatua sulfúria): Color: Predominantment blanc amb la cresta groga.

Mida: 45-50cm

Distribució: Existeixen sis subespècies que habiten en diverses illes d’Indonèsia y a Timor. Viuen principalment als boscos, però també en zones de cultius en les que poden trobar arbres aïllats.

Alimentació: Llavors, fruits, baies, brots, flors, insectes i les seves larves. Manteniment: Són animals que en captivitat poden arribar a ser molt sorollosos i que necessiten molt de material per a picotejar. Al principi poden ser molt tímids, però un cop adaptats són animals forts i confiats.

Particularitats: Existeixen sis subespècies; durant l’època de la reproducció viuen en parelles. La resta de l’any es reuneixen per a formar estols que poden arribar a ser molt nombrosos.

Lloro electus(ecletus roratus): Color: Els mascles predominantment verds. Les femelles són totalment blaves i vermelles.

Mida: 35-40cm

Distribució: Nova Guinea i illes properes, des de les Moluques al nord d’Austràlia; viu en els boscos però també en les zones de sabana.

Alimentació: Fruits, llavors i cereals.

Manteniment: Es un lloro tranquil. Les femelles solen mostrar-se dominants respecte els mascles. Es possible mantenir-los en grup, i es reprodueixen fàcilment.

Particularitats: Es reconeixen deu subespècies; durant l’època de reproducció viuen en parella, la resta de l’any formen petits estols o grups familiars; a la naturalesa, els mascles són més sorollosos que les femelles.

Lloro gris africà o yaco(psittacus erithacus): Color: Predominantment gris, cua de color vermell intens.

Mida: cap a 35cm

Distribució: Gran part d’Àfrica equatorial, des de Costa de Marfil fins a Kenia, Tanzània, Congo i nord d’Angola. Viu en zones de boscos, sabanes i manglars.

Alimentació: Llavors, fruits, baies.

Manteniment: És un animal relativament sorollós i que a vegades pot mostrar-se molt tímid. Un cop aclimatat arriba a ser molt xerraire. Si no se’l cuida correctament tendeix a arrencar-se les plomes.

Particularitats: Es reprodueix fàcilment en captivitat, però convé evitar el creuament entre les diferents subespècies. Viu en parella o en petits grups, però a la nit poden reunir-se’n varis centenars per a dormir al mateix arbre.

Lloro gris cua de vinagre(psitacosi erithachus timneh): Color: To gris més fosc que el del yaco, cua de color vermell fosc i bec clar

Mida: uns 30cm.

Distribució: Guinea-Bissau, Sierra Leone i Costa de Marfil; prefereix els boscos densos i les sabanes amb arbres

Alimentació: Llavors, fruits i baies

Manteniment: El seu comportament i actituds són idèntiques a les del Psittacus erithacus; el seu color fosc fa que no resulti tant atractiu per als aficionats dels lloros.

Particularitats: En la naturalesa no és tant abundant com el lloro gris. També viu en parella o en grup; a la nit es reuneixen en determinats arbres per a dormir.

 

Lloro de front vermell(poicephalus gulielmi): Color: Predominantment verd; front, coroneta i vora anterior de les ales de color vermell.

Mida: uns 29cm

Distribució: Des de Camerun fins a Kenia i nord d’Angola. Viu en selves, boscos poc densos i també en plantacions de cafè.

Alimentació: Principalment llavors i fruits.

Manteniment: És un animal molt silenciós que al principi es mostra molt tímid, però amb el temps es torna cada cop més actiu. Li agrada jugar i destrossar fustes amb el bec. Si s’avorreix o viu en una gàbia massa petita tendeix a arrancar-se les plomes.

Particularitats: Se’n coneixen tres subespècies. Durant l’època de reproducció viu en parella, però durant la resta de l’any formen grups d’uns deu individus. Si l’aliment és abundant, poden formar-se estols molt nombrosos. A la nit es reuneixen per a dormir en arbres comunitaris; són tímids i previnguts. S’ha aconseguit la reproducció d’aquesta espècie en captivitat però no és gens fàcil.

 

Lloro de Senegal o lloret you you(poicephalus senegalus): Color: Predominantment verd, cap negre, abdomen i part inferior del pit de color groc o taronja.

Mida: uns 23cm

Distribució: Des de Senegal i Gàmbia fins a Nigèria i Txad, Níger, Togo, Benin i Mali. Viu en boscos oberts, així com en zones de sabana amb arbres.

Alimentació: Gra, llavors i tot tipus de fruits.

Manteniment: És un lloro sorollós i que es mostra molt actiu quan es sent observat; pot ser tímid i retret davant de la gent. Els exemplars nascuts en captivitat solen ser més tranquils i confiats.

Particularitats: Es coneixen tres subespècies; fora de l’època de reproducció es reuneixen en estols de fins a 20 individus. És un lloro molt tímid i es reprodueix habitualment en captivitat.

Lloro de Meyer(poicephalus meyeri): Color: Marró gris cendrós, front i cobertores de les ales de color groc

Mida: uns 20cm

Distribució: Etiòpia, Txad, Camerun, Kenia i Namíbia. Habita principalment en sabanes i zones boscoses.

Alimentació: Fruits, baies i gra.

Manteniment: No és molt sorollós, sol mostrar-se tímid i reservat, li agrada picotejar.

Particularitats: Se’n reconeixen sis subespècies; són lloros força territorials i els hi agrada dormir en les cavitats dels arbres. Viuen en parelles o petits grups. Està estretament emparentat amb el lloro de Senegal. Ja s’ha aconseguit la seva reproducció en captivitat, però no amb molta freqüència.

 

Caique(pionites melanocephala): Color: Pit blanc, coll i cuixes grocs, ales de color verd, plomes verdes sota els ulls

Mida: uns 23cm

Distribució: Colòmbia, Veneçuela, Perú, Guyana Francesa i Brasil

Alimentació: Fruita, baies i llavors

Manteniment: La seva veu es molt aguda i pot fer-se molesta; però s’acostuma ràpidament al seu amo i li encanta jugar.

Particularitats: Es coneixen dos subespècies. Forma estols o grans grups familiars , però les parelles s’allunyen de la resta durant l’època de reproducció. Aquestes parelles poden mostrar-se agressives. S’ha aconseguit la reproducció en captivitat

Lloro de cap blau(pionus menstruus): Color: Predominantment verd, amb el cap i la nuca de color violeta blavós i la part inferior de la cua vermella; dos taques negres a l’altura de les orelles.

Mida: cap a 28-30cm

Distribució: Costa Rica, Colòmbia, Perú, Brasil i Bolívia: boscos tropicals

Alimentació: Fruits, baies, llavors i flors.

Manteniment: Força sorollós, no picoteja molt. Al principi es mostra retret, però no tarda en aclimatar-se. Li agrada molt dutxar-se.

Particularitats: Se’n coneixen tres subespècies. Forma petits grups, excepte durant l’època de reproducció, encara que a vegades poden unir-se més de cent individus. Poden ser molt sorollosos. Es bastant sensible a l’estrès; es reprodueix en captivitat.

Guacamai d’ales verdes(ara chloroptera): Color: Cos predominantment vermell, ales amb cobertores verdes i blaves. Galtes casi sense plomes.

Mida: Uns 90cm

Distribució: Des de Panamà fins a Argentina, passant per Colòmbia, Veneçuela, Equador, Bolívia, Brasil, i Paraguai, viu en les plujoses selves tropicals.

Alimentació: Fruits, llavors, baies i hortalisses

Manteniment: Sorollós i no tant vivaç com els altres guacamais; necessita rosegar assíduament; fàcil de cuidar, necessita molt d’espai.

Particularitats: Viu en parelles o formant petits nuclis familiars. Es reuneixen en gran quantitat als arbres que els proporcionen aliment o en les parets llims rics en minerals. Pot ser molt tímid. S’ha aconseguit la reproducció en captivitat.

Guacamai blau i groc(ara ararauna): Color: Predominantment blau amb el pit gros; les galtes sense plomes, només amb algunes petites fileres de petites plomes.

Mida: Uns 86cm

Distribució: Panamà, Colòmbia, Veneçuela, Brasil, Equador, Perú, Guaiana Francesa, Surinam, Bolívia i Argentina. Viu en boscos densos , però també en zones pantanoses i sabanes.

Alimentació: Fruites, baies, llavors, flors i hortalisses

Manteniment: És un guacamai molt curiós i vivaç; a vegades pot ser molt sorollós, necessita molt d’espai.

Particularitats: Viu en parelles o en petits grups familiars que rarament superen els vint individus; les parelles mantenen una relació molt estreta. Es reprodueix bé en captivitat.

Guacamai noble(ara nobilis): Color: Predominantment verd, espatlles vermelles, manca de plomes al voltant dels ulls.

Mida: uns 30cm

Distribució: Guaiana, Surinam; Veneçuela fins a Brasil, abundant

Alimentació: Llavors, fruits, baies i flors

Manteniment: Pot ser molt escandalós i necessita molt de material per a picotejar i rossegar. Al principi pot ser tímid però s’acostumarà ràpidament al seu amo i es converteix en una excel·lent mascota

Particularitats: Se’n reconeixen tres subespècies. Formen petits estols, excepte durant l’època d’aparellament. Es força tímid. Quan volen en grup criden constantment per a mantenir-se en contacte. Durant l’època de cria es mostra molt agressiu amb les altres aus. Es reprodueix bé en captivitat.

 

Amazona frentroja(amazona autumnalis): Color: Predominantment verd, front vermell brillant, galtes grogues i coroneta blava.

Mida: uns 34cm

Distribució: Des de Mèxic fins a Equador. Viu en boscos humits de les regions tropicals, en manglars, i en zones de cultiu. Encara es relativament abundant

Alimentació: Fruita, llavors, baies, brots i flors.

Manteniment: Pot ser força sorollós; es domestica amb rapidesa; necessita molt de material per a rossegar,; li encanta banyar-se

Particularitats: Existeixen quatre subespècies; solen viure en parella, però també poden formar grups de fins a cent individus; es reprodueix bé en captivitat.

 

Amazona de front blau(amazona aestiva): Color: Predominantment verd; zones blaves i grogues al front, les galtes i al voltant dels ulls.

Mida: uns 37cm

Distribució: Brasil, Bolívia, Argentina i Paraguai; encara es força abundant. Viu en boscos i palmerars, així com a zones de sabana amb arbres.

Alimentació: Baies, fruites, llavors, flors i brots.

Manteniment: Pot ser molt sorollós; es domestica fàcilment; necessita molt material per a picar i rossegar.

Particularitats: Es l’amazona més comú en captivitat. Viu en parella o formant petits grups; es mostra una mica tímid. Li agradar cridar al vol. Es reprodueix fàcilment en captivitat.

 

Amazona de les ales taronges(amazona amazonica): Color: verd, algunes plomes poden tenir plomes negres,; galtes i front groc. Coroneta blava. Reflexes ataronjats en algunes plomes de les ales.

Mida: uns 31cm

Distribució: Des dels Andes fins a Brasil. Viu en zones de boscos però també freqüenta els parcs i els jardins.

Alimentació: Baies, fruites, brots, flors i llavors.

Manteniment: Mitjanament sorollós i de caràcter reservat, no és especialment parlador; s’importa amb freqüència

Particularitats: Se’n coneix una subespècie; viu en parella o en petits grups. Al vespre es reuneixen grans estols que solen ajuntar-se amb els amazones de front vermell i de front blau. Es reprodueix bé en captivitat.