Adquisició
No es suficient adquirir un canar so i allotjar-lo en una bonica gàbia amb la alimentació adequada i els atencions diàries precises per a afirmar que coneixem ja aquests simpàtics ocells. Per a estar en condicions de comprendre i ajudar a l’ocell quan sigui necessari, és aconsellable tenir alguns coneixements de la seva anatomia i morfologia.
Pertanyent al tipus dels vertebrats, a l’ordre dels passeriformes i a la família dels fringíl·lids, el canari és un ocell que recull en si mateix totes les característiques pròpies dels animals que comparteixen la seva mateixa classificació científica. El seu cos està cobert de plomes, les extremitats inferiors es troben transformades en ales aptes per a el vol, alguns ossos de l’esquelet són buits per a reduir el pes, els ossos maxil·lars i mandibulars estan revestits d’una funda còrnia que forma el bec, i la reproducció s’obté per mitjà de la posta d’ous, amb el consegüent desenvolupament dels embrions fora de l’ou matern. Algunes de les característiques morfològiques i anatòmiques més importants són: - El cos es de forma ajustada i aerodinàmica i la seva longitud, inclosa la cua, varia d’11,5 cm a 23-24 segons la raça a que pertanyi.
-L’esquelet és molt lleuger, perquè principalment està format per ossos plans i esponjosos i per altres llargs i buits que, units a l’aparell respiratori mitjançant diverticles(sacs aeris), s’omple d’aire, el que fa que al canari lleuger ( de fet, pesa només uns vint grams). Com el de tots els vertebrats, també l’esquelet d’aquests ocells comprèn el cap, la columna vertebral, les extremitats inferiors i les extremitats superiors. El número total de vertebres és de 35 i es divideixen en: cervicals, toràciques o dorsals, sacrolumbars i caudals.
- El cap, unit a la resta del cos per mitjà de catorze vertebres cervicals, està formada per ossos plans i esponjosos i en ella es diferencien crani cervical i crani facial. Els ulls rodons, de color fosc o vermell depèn de la varietat, estan col·locats lateralment per a una millor visió global. El globus ocular no és esfèric, sinó en forma de con truncat, i es gràcies a aquesta forma especial que el canari posseeix en l’ull una àrea retinina força gran i, per tant, una vista agudíssima. El bec, sencerament de color carn o bé amb la punta fosca, és cònic. La part superior és més llarga i forma una espècie de ganxo per a agafar millor les llavors. A el bec i trobarem la llengua, que està proveïda de nombroses cèl·lules sensitives gustatives i tàctils per a notar millor el gust de l’aliment. A més, és utilitzada per a col·locar de la millor manera possible l’aliment entre les mandíbules abans d’esmicolar-lo.
Al cap i trobarem també les orelles, formades per dos obertures als costats i protegides per el plomatge. L’oïda està força desenvolupant, però no com la vista, que és, entre tots, el sentit més desenvolupat de les aus.
-El plomatge està compost, per una part, per plomes fortes i llargues que recobreixen algunes parts del cos i formen les ales i la cua (són les que serveixen pròpiament per a el vol), i, per altre part, per plomes que, en canvi, són molt més petites i que recobreixen tot el cos i tenen una funció de protecció i de termoregulació ( la temperatura corporal del canari és de 40-42 ºC)
-Les potes estan formats per: fèmur, ròtula, fíbula o peroné, tibiotars, tars-metatars i per quatre dits, tres de les quals dirigits cap a davant. Les potes serveixen per a deambular, per a agafar-se a les branques i per a rascar-se, però no són utilitzades per a acompanyar el menjar al bec, com fan , en canvi, els lloros.
-A l’aparell muscular trobem músculs molt desenvolupats entre els pectorals, que, com ja hem vist, estan adherits a l’estèrnum i serveixen per a accionar les ales.
-L’aparell respiratori, per la seva part, està formada per cavitats nasals, faringe, bronquis, pulmons, i per aquestes particularíssimes estructures que responen al nom de sacs aeris i que, penetrant parcialment en alguns ossos de l’esquelet, els fan més lleugers a l’omplir-los d’aire a cada moviment respiratori. D’aquesta manera s’aconsegueix a més una constant oxigenació dels teixits musculars.
Entre els dots més apreciables dels canaris hi ha els seu cant, que són factibles gràcies a la presència de la siringe, també anomenada laringe inferior, en el punt de bifurcació de la tràquea en dos bronquis. Esta composta per una sèrie de vuit parelles de músculs.
-L’aparell digestiu podem dir, simplificant, que consisteix en un llarg tub que travessa el cos del canari i que presenta una sèrie de dilatacions i contraccions varies. Es divideix en cavitat oral, composta a la seva vegada per bec i faringe; esòfag, amb el pap; estómac dividit en estómac glandular i estómac muscular; i intestí, que comprèn l’intestí gros, els cecs i finalment la claveguera.
L’aparell reproductor està format, en els mascles, per els testicles, per els conductes deferents i per l’òrgan copulador, mentre que en les femelles trobem l’ovari esquerre( el dret es redueix i desapareix durant el desenvolupament embrionari) i l’oviducte. Els ous són produïts en l’ovari, baixen a l’oviducte, on es formen l’albúmina i la closca.
