Va ser així com ara fa set segles els habitants del vell continent, els europeus, van tenir el plaer de conèixer l’avantpassat de l’actual canari domèstic. Encara que només el 1402 el canari va arribar a les costes d’Europa: el va portar el navegant francès Jean, senyor de Bethencourt, el qual, després d’ocupar les Canàries, va portar el petit ocell com a regal a Enric II de Castella, al que va demanar protecció i ajuda. El canari va conquistar molt ràpidament totes les corts europees. Es va originar un verdader comerç d’aquests encantadors animals per part dels espanyols, que mentrestant s’havien apoderat de les illes Canàries (1493). Un cop es van donar comte que la reproducció en gàbia s’efectuava sense gaire dificultats, van prohibir l’exportació de les femelles a fi de poder-se crear el monopoli d’aquell rentable negoci. Però a finals del s. XVI va ocórrer que una nau procedent de les Canàries va naufragà amb una apreciada carga en les proximitats de l’illa d’Elba, i els canaris, posats en llibertat, es van adaptar perfectament i van creuar-se amb els ocells de l’illa. Amb la captura dels nous exemplars, es va començar la difusió i la passió per la cria del canari.

No van tardar els criadors i comerciants italians a travessar els Alps i en oferir els seus excel·lents ‘’productes’’ al Tirol i després Suïssa, Bèlgica, França, i Holanda, arribant fins i tot a Suècia, Rússia, Turquia i Egipte. Fins als primers decennis del segle passat els majors criadors es trobaven al sud d’Alemanya i a dalt del Tirol. A aquest propòsit, s’ha de recordar que uns dels primers centres de cria de canaris va ser el poble miner tirolès de Imbst , d’on els pagesos i miners sortien fins a Itàlia per a efectuar la compra dels exemplars que després revenien al centre d’Europa.

Al segle XVII, a Nuremberg eren criats anualment, principalment per part d’artesans, més de vuit milions de canaris,; i el comerç d’aquests ocells va arribar a tal punt que les autoritats es van veure obligades a dictar severes lleis per a contrarestar l’actuació de comerciants deshonestos que venien com a genuïns de Nuremberg canaris comprats a altres localitats.

D’aquesta manera la passió per la cria del canari es va difondre per tota Europa. L’interès es centrava sobretot en el bonic cant d’aquest petit ocell: els ornitòlegs van notar la seva bellesa i plasticitat, el canari fou instruït amb flautes i d’altres instruments i li van posar com a mestres de luxe els rossinyols.

A les muntanyes del Harz,, un sabater va fer una important observació: el seu canari intentava imitar les cançons que ell solia xiular durant la jornada laboral. Amb constància i dedicació va aconseguir ensinistrar admirablement al seu animal, el qual va ser el primer ascendent d’aquell magnífic cantor que encara avui ocupa els llocs més alts com a canari de cant criat en captivitat i que és conegut com a ‘’harzer roller’’.

El mèrit de seleccionar i difondre el ‘’roller’’ correspon als miners, sobretot austríacs, els quals, tan aviat com sortien de les fosques galeries de les mines, tenien en la cria dels canaris, que duien a terme a les seves cases immerses ens els verds boscos, una bona distracció al seu dur treball. A més, tal com es fa avui en dia en les mines angleses i de la antiga Unió Soviètica, els canaris, preferentment els individus més vells, eren duts a les mines per a advertir als treballadors d’una possible presència de gas.

Aproximadament un segle després de l’arribada a Europa del canari van fer la seva aparició en els criadors els primers exemplars amb el plomatge de color groc, mutació que gràcies al seu poder dominant sobre el color silvestre va tenir la possibilitat de desenvolupar-se ulteriorment, donant lloc a la seva vegada a altres tipus diferents de color de plomatge. Però les mutacions no es van limitar únicament al factor color, sinó que posteriorment van afectar també la talla de l’animal, a la forma del cos i a la postura que aquest adoptava. Van néixer així moltíssimes varietats de canari avui existents, que són criades amb gran professionalitat per criadors ja presents en tot el món, el que confirma el gran èxit que ha obtingut i segueix obtenint aquest petit fringíl·lid.