Alimentació
Els canaris són granívors. També en estat de llibertat el seu aliment preferit són les llavors de les plantes silvestres, però nodrir-los només de llavors seria com per a un home viure de pa i aigua tota la vida. La seva salut es ressentiria d’això a part que resultaria molt monòton.
S’ha de completar doncs aquesta alimentació amb verdures, fruites i altres aliments que pugin aportar a l’ocell la quantitat suficient de vitamines, sals minerals, etc. Però s’ha de concretar més quina seria la dieta ideal per al canari.
Els aliments bàsics són aquells que mai s’han de trobar a faltar i que han d’estar a l’abast del canari permanentment. Consisteixen en una mescla de llavors seleccionades que es troben a la venda en qualsevol botiga d’animals o supermercat.
Quan es compra una mescla de llavors empaquetada, s’ha de comprovar que no estigui caducada, sense pols, fongs o paràsits i que hagi pogut estar emmagatzemada incorrectament, es a dir, que l’envàs no presenti ni obertures ni senyals evidents d’humitat. Totes aquestes observacions són necessàries, perquè unes llavors amb fongs podrien tenir conseqüències fatals per al canari.
En estat silvestre els canaris s’alimenten també de les llavors de plantes del camp. En aquest sentit, es poden trobar al mercat unes mescles denominades ‘’grans de salut’’, que contenen llavors de card, xicoira, enciam, rosella entre d’altres. Els grans de salut hauran de ser subministrats en petites quantitats un o dos dies per setmana per a desintoxicar la sang, el fetge i l’aparell digestiu.
Una llaminadura, per als canaris, són les espigues senceres de panís. Amb tota probabilitat els atrauen perquè són donades sense cap manipulació sobre la forma natural en que creixen i són cultivades. Es poden posar tranquil·lament a les reixes de la gàbia, i tenen l’únic inconvenient de la brutícia que provoquen i que cau a l’exterior.
Per a que els canaris es mantinguin en un bon estat de salut es necessari que mengin també fruita i verdura. Moltes verdures i fruites els hi agraden; l’important és que hagin sigut netejades correctament i que no estiguin congelades. La fruita ha de ser ben madura, però, evidentment, no florida, doncs en aquets cas resulta molt perillosa. Les restes de menjar hauran de ser retirades de seguida.
La pasta d’ou és especialment útil quant els petits estan en fase creixement. Per aquest motiu en estat silvestre els canaris es nodreixen també d’algun petit insecte. A la gàbia, en canvi, els podem procurar pasta d’ou, fàcilment assequible als comerços. Són de composició variada, les pastes es divideixen en seques i humides segons el percentatge en grasses.
Generalment durant el període de reproducció s’utilitza una pasta humida, completant-la eventualment , amb una porció d’ou dur. Aleshores la pasta ha de ser subministrada diàriament, s’ha de posar en el recipient per el matí i treure les sobres a la nit. Durant les restants èpoques de l’any, en canvi, s’ha de reduir la quantitat, donant-la només cada dos o tres dies. Una pasta humida, a més, sol ser massa grassa per a les èpoques de repòs, per la qual cosa es aconsellable la seva mescla al 50% amb una de tipus sec.
Les llavors germinades són riques en vitamines en general, però més que res en vitamina E. Per tant, són útils durant l’hivern, quan escassegen les verdures i durant l’època de reproducció, precisament gràcies a aquesta vitamina, que és considerada la vitamina de la fecunditat. Però no s’ha d’excedir en el seu subministrament per a que no tingui efectes nocius.
Si el canari està ben alimentat, amb inclusió de la seva dieta de fruita i verdura, les seves exigències vitamíniques haurien d’estar àmpliament cobertes, però pot succeir que l’ocell estigui patint alguna afectació, així que no està de més afegir un suplement vitamínic. A la venda hi ha complexes vitamínics que es subministren dissolent-los en l’aigua dels canaris.
Pel que fa a les sals minerals, a la gàbia mai ha de faltar un recipient que contingui l’anomenat ‘’grit’’ , el qual, compost de pedretes silícies, aporta sals minerals i és bo per a la digestió dels aliments, ja que tals pedretes actuen precisament com a pedres de moldre a l’estomac muscular. L’os de sípia és una alternativa eficaç per al subministrament de calç, a més de servir per a la neteja del bec.
