Allotjament i cria
Es tracta de totes aquelles actuacions encaminades a fer que l’animal estigui bé en companyia de l’amo. Cuidar un canari no és difícil, perquè les seves exigències no són moltes i és suficient complir una sèrie de regles molt senzilles.
Pel que fa a la higiene, els canaris passen bona part del dia netejant-se les plomes i allisant-se el plomatge de les ales, que tanta importància té per al vol. A més, són molt aficionats a l’aigua, en la que es remullen sovint. Es divertit observar com intenten mullar-se amb l’aigua de l’abeurador si no tenen un bany a la seva disposició. Per tal d’evitar aquest comportament, s’haurà de posar-li a la seva disposició tots els dies durant l’estiu i un parell de cops per setmana a l’hivern. No importa quina tipus de bany es tingui, l’important és deixar-lo a disposició del canari solament una hora, doncs durant més temps l’aigua s’embruta i, si la beu , corre el risc d’emmalaltir.
També forma part de la higiene del canari l’arranjament del bec i de les ungles. Sovint es veu al canari fregar-se el bec amb el suport. Això serveix per a netejar-lo de les impureses i per a afilar els cantons, útils a l’hora d’espellofar les llavors. L’os de sípia té la mateixa finalitat (serveix també per a proporcionar calç i sals minerals.
Però pot ocórrer que el bec, sobretot la seva part superior, es faci massa llarg. En aquest cas s’haurà d’actuar, doncs del contrari el canari pot arribar a tenir seriosos problemes per a alimentar-se.
S’ha d’utilitzar unes tisoretes ben afilades per a tallar la part sobrant del bec, que es pot distingir perquè és molt més prim i clar que la resta. En cas de no poder fer-ho el propietari s’haurà d’anar al veterinari de confiança. També les ungles poden necessitar una retallada, ja que a la gàbia els canaris no tenen moltes oportunitats de desgastar-les. Sempre amb tisoretes afilades, s’ha de tallar la part sobrant de l’ungla subjectant-la a contrallum per a veure on acaba el vas sanguini i així estar segur de no seccionar-lo.
Per altre part, pel que fa referència a la higiene de la gàbia i dels utensilis, s’ha de ser molt escrupolós per evitar que la brutícia s’hi dipositi, per exemple, en els racons de la safata, que pot convertir-se fàcilment en un receptacle de paràsits i virus. Les menjadores que contenen les llavors s’han de rentar i desinfectar amb un desinfectant no gaire fort, com per exemple el lleixiu, un cop per setmana, mentre que els que contenen aliments que es poden passar, com la fruita, verdura o la pasta d’ou, s’han de canviar i netejar almenys cada dos dies. Els abeuradors hauran de rentar-se i desinfectar-se, també amb un desinfectant no massa fort, tots els dies, en especial durant la època de calor, per a evitar perilloses fermentacions.
La sorra del fons de la gàbia haurà de ser renovada un cop per setmana, moment en que s’aconsella la seva neteja i desinfecció. També s’ha de netejar els pals: s’ha de treure els excrements rascant amb un ganivet o navalla i després netejar-los amb aigua bullint i amb desinfectant un cop per setmana, especialment si els canaris són molts; de no ser així aquesta desinfecció només cal dur-la a terme un cop cada quinze dies.
Per últim, la gàbia serà netejada amb aigua bullint o desinfectant almenys un cop al mes, especialment els intersticis, que netejarem cuitosament per a eliminar paràsits i virus.
Per a conservar el canari en un bon estat de salut i de forma, es bo deixar-lo fer algun petit vol per casa. Però per a això és necessari que el canari estigui suficientment domesticat per a que després torni sense problemes a la gàbia, a més s’ha de prendre les degudes precaucions respecte a aquells objectes que pugin constituir un seriós problema per a l’ocell.
Per a facilitar que torni a la gàbia, es suggereix fixar a la porta oberta de la gàbia un pal, que pot funcionar com a reclam.
