Reproducció
A qualsevol persona que posseeixi una parella de canaris l’ha temptat algun cop l’idea de fer que es reprodueixin, per a observar així aquell fabulós fenomen de la naturalesa que és el naixement i el desenvolupament de noves vides. Gràcies als centenars de generacions nascudes en captivitat, no resulta difícil la reproducció de canaris en gàbia. Només cal seguir unes pautes simples i precises.
Per a aquells que decideixin muntar un criador, per petit que aquest hagi de ser, amb selecció de races i colors, el millor es que s’acudeixi a la societat ornitològica de la ciutat, que els indicarà criadors que puguin ajudar-los amb consells o individus seleccionats.
La primera norma per a tenir una parella és tenir una parella ben congeniada. Per parella s’entén, evidentment, un mascle i una femella. La distinció del sexe en els canaris, i més durant l’època de zel, no resulta difícil. Apart d’altres dimorfismes sexuals que presenten algunes varietats de color, n’hi ha prou amb bufar sobre el ventre per a que s’aixequi el plomatge i es vegi la conformació i la posició de la claveguera.
Si es té un sol individu i es vol aparellar-lo, es recomana l’adquisició del company o companya a la tardar anterior. Aquesta és la millor estació per a comprar canaris, perquè, havent acabat la muda estival, és quan el seu plomatge està en millors condicions. A més, si es fa així la parella tindrà tot l’hivern per a poder conèixer-se i congeniar. Després de posar als canaris en la mateixa gàbia. Hem d’observar el seu comportament: si es barallen és millor separar-los per mitjà d’un envà. D’aquesta formà és podran veure i conèixer sense fer-se mal. Si la gàbia no té envà separador, la solució és allotjar-los en dos gàbies diferents, però que s’han de mantenir una al costat de l’altre. Durant la primavera, tant en el mascle com a la femella es produeixen canvis d’humor i de comportament relacionats amb la producció d’hormones sexuals. La femella es posa molt més nerviosa i agitada, sobretot a causa de l’insistent cant del mascle, que comença a perseguir-la per a obligar-la a acceptar el seu festeig.
També l’oferiment de menjar per part del mascle forma part de la fase de festeig, que acabarà amb l’aparellament pròpiament dit, el qual sol produir-se cap a finals de la tarda: la femella s’arrauleix sobre un pal i el mascle li puja a l’esquena apartant a un costat amb la seva cua la de la femella. La copula dura pocs segons i es repeteix varis cops durant la tarda i en els dies següents.
La femella duu a terme ràpidament la construcció del niu omplint-lo amb el material que li es posat a disposició al corresponent niu de vímet. En ell hi diposita, de bon matí, un ou cada dia, fins als quatre o cinc. Donat que els canaris solen començar a incubar de seguida des del primer dia, provoca que els pollets neixin en diferents dies que pot provocar la mort per esclafament dels més petits, la incubació dura uns tretze dies.
Durant aquestes dos setmanes s’ha de procurar molestar el menys possible a la femella, que passa la majoria del dia arraulida al niu incubant els ous. Si el mascle és un bon company, arribarà fins i tot a donar de menjar a la seva companya per a estalviar-l’hi el haver d’abandonar els ous. Mentrestant s’haurà de posar s disposició de la parella la pasta d’ou, per a que s’acostumin al seu sabor i així després no hi hagi problemes a la hora d’utilitzar-la per a la alimentació dels petits. Els pollets quan surten de l’ou, neixen amb els ulls tancats, amb la pell casi totalment despullada, coberta només per un fi plomatge i amb el bec obert demanant menjar, els recent nascuts no resulten un espectacle gaire bonic per a la vista. Però el seu desenvolupament és tant ràpid que sorprèn i tot. De fet, al mes d’edat ja s’assemblaran molt als pares, diferenciats només per la seva mida més reduïda. Durant el creixement dels petits, sobretot si la femella és jove, convé no incomodar-la massa: si s’espantés podria fins i tot abandonar el niu. El mascle generalment compleix amb les seves obligacions de pare començant a donar menjar als pollets a les tres setmanes de vida, deixant així que la femella construeixi un nou niu per a la següent posta.
Si tot va bé, es pot permetre que la parella faci dos o màxim tres postes durant els mesos de març a juliol. Malgrat tot ,es millor no fer-ho ja que podria sortir perjudicada la salut de la femella.
De totes maneres, poden ocórrer problemes o accidents menys o més greus durant la cria que requereixin la intervenció del cuidador.
1- Pot succeir que la femella no aconsegueixi expulsar l’ou perquè la closca estigui trencada, deformada o sigui massa gran. En aquest cas s’ha d’actuar amb rapidesa tirant dins de la claveguera unes gotes d’oli.
2- Si la femella es nega a donar aliments als petits, se’ls haurà de donar de menjar manualment amb uns aliments que ja existeixen per a aquest fi al mercat, i que, dissolts en una mica de suc de llimona o d’aigua, s’ha d’introduir en el bec cada tres hores amb una petita espàtula o vareta sense punta.
3- Si un pollet cau fora del niu, abans de tornar-lo a posar a dins amb els seus germans, s’ha de d’escalfar-lo una mica entre les mans humanes.
