La safata del fons de la gàbia, on s’ha de posar la sorra higiènica que absorbeix els excrements, haurà de ser de plàstic. La solució més eficaç es, per a facilitar la neteja, la de posar unes safates que són de fàcil extracció. Entre ella i la resta de la gàbia s’aconsella posar un engraellat que aïlli l’ocell dels excrements, que poden transmetre malalties. El plàstic amb el que està fabricada la safata és fàcil de netejar, de desinfectar i irrompible; a més, el seu cost es moderat, si es que alguna o varies vegades se l’ha de canviar per una altre.
També es pot trobar a la venda unes gàbies conegudes com de tipus anglès i que tenen barrots només per un costat. Aquestes gàbies són útils per a albergar ocells particularment inquiets o espantadissos o bé per a canaris malalts que estiguin necessitats de calor i tranquil·litat. La gàbia que anomenen de cria, a més de la seva major mida, ha de disposar d’un envà separador per a poder separar el mascle de la femella si es barallen, o bé per a allunyar als petits dels pares quan aquests volen construir un niu nou.
Evidentment, la gàbia ha d’estar dotada dels oportuns accessoris aptes per a fer còmoda la vida del canari i eficaç la nostre atenció. En primer lloc tenim els pals o penjadors, que poden ser de plàstic o de fusta. Si escollim els de plàstic, de tant en tant s’haurà de vigilar que no estiguin infestats d’àcars; per contrapartida, ofereixen l’avantatge de ser més fàcils de netejar.
Normalment, la forma dels pals es rodona. Pel que fa referència a la mida, han de permetre que el canari pugui sostenir les potes com es degut, ni més grans ni més petites, ja que sinó perd equilibri.
Les menjadores generalment són de plàstic i tenen tots una forma molt semblant. Es pengen exteriorment en les corresponents portetes de servei. Es aconsellable comprar el doble del número necessari per a tenir disponible un recanvi quan els renten i desinfectem.
Els abeuradors més adequats són de plàstic i de tipus ‘’sifó’’. Un per gàbia es més que suficient, ja que l’aigua l’hem de canviar tots els dies.
El bany pot ser de tipus banyera interior o bé pot anar penjat a la porta, ambdues opcions són bones però amb l’interior es corre el risc de mullar la safata de sota.
Finalment tenim el niu, fonamental per a qui tingui el propòsit d’intentar la reproducció de canaris a la gàbia. També els nius, com els banys, poden ser interiors o exteriors, i estan constituïts per un porta niu fet normalment amb filferro zincat (com les reixes) i per un niu de vímet entreteixit que va posat en el posa niu. Si la gàbia és de mida petita, convé utilitzar un niu exterior; si no, l’interior resulta perfecte.
Els últims en la llista d’importància entre els accessoris són les joguines, com, per exemple, gronxadors de plàstic, miralls, ocells de plàstic, etc. Per al canari tots aquets objectes són totalment innecessaris; és més, poden privar-lo d’espai vital al omplir-li la gàbia. L’única joguina que l’animal valora és el gronxador, que fa perfectament els cops de pal de la gàbia.
Per a qui disposa d’espai o per a qui vol aconseguir una petita comunitat de canaris, el millor és optar per un volador, que pot ser interior o exterior.
En quant a la primera, s’ha de dir que convé seguir tots aquells consells que valen per a les gàbies normals, exceptuant la mida. En el mercat es troben nombrosos models que poden adequar-se a qualsevol tipus de mobiliari o de superfície d’habitació .
Per al volador exterior, en canvi, s’ha de recordar que els canaris poden hivernar a l’aire lliure si hi estan acostumats i, sobretot, que el volador tingui sostre que els protegeixi de la pluja i d’un sol excessiu, i d’un refugi tancat on puguin estar-hi de nit o durant els dies més freds. A més, s’ha de completar amb una sèrie d’accessoris: branques, plantes, recipients per al menjar i l’aigua i porta nius amb el niu.
