|
|
|
|
|
 |
|
|
|
Aclimatació
Per a el lloro , cada trasllat a un nou entorn suposo un estrès important, Quan arribi a casa, s’ha de col·locar la caixa de transport oberta davant la porta de la gàbia, que haurà d’estar en la seva ubicació definitiva i estarà prevista d’aliment i aigua. S’ha d’esperar pacientment fins que el lloro passi a la gàbia voluntàriament, cosa que pot durar uns minuts, i mai se l’ha d’obligar a sortir perquè el pas a la seva nova llar sigui tranquil i gens traumàtic; així l’animal no ho relacionarà amb res negatiu, ja que la gàbia haurà de ser la seva llar durant molt de temps.
Durant els primers dies, s’ha de deixar el lloro tranquil i no manipular res directament a la gàbia. Així podrà acostumar-se a la nova situació. Als dies següents s’han de realitzar treballs rutinaris de la gàbia de forma tranquil·la i sense fer soroll. Se li ha de parlar amb to baix perquè s’acostumi a la veu, i sempre que s’entri a l’habitació o es vagi a fer alguna cosa a la seva gàbia. El més important és que el lloro no s’espanti i que estableixi una certa rutina quotidiana. Així l’animal sabrà a que atendre’s i estarà preparat per a afrontar-ho. S’ha d’acostumar també a que ens acostem a la gàbia i a que li parlem, així aviat reconeixerà les veus de la casa i començarà a establir una relació d’amistat amb l’amo. Si el lloro s’excita o es posa nerviós, s’ha d’augmentar la distància durant un parell de dies abans de tornar a aproximar-se a ell.
És molt important no deixar que el lloro surti sol de gàbia abans d’estar domesticat. No tornaria per si sol i se l’hauria de capturar, cosa que no faria més que destruir la relació que començava a sorgir entre amo i animal. La aproximació a l’animal i la seva domesticació sempre hauran de tenir lloc a la gàbia. Però s’ha de tenir en comte que casi tots els lloros són animals molt sociables. Quan s’hagi domesticat i vegi en l’amo un company, també necessitarà que se li dediqui molta atenció i molt de temps. Si l’amo no pot passar massa temps a casa o dedicar-li poc temps ala mascota, serà millor que es vagi pensant en comprar un segon lloro. Del contrari sofrirà molta soledat. Un televisor tampoc és un substitut vàlid. Dos lloros també proporcionen moltes alegries i solen domesticar-se sense problemes i poden entretenir-se quan l’amo sigui fora de casa. Però abans s’haurà de considerar quins animals es vol tenir, de quant espai es disposa per a ells i a quins costos s’haurà de fer front. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
