Alimentació
A la naturalesa, la majoria de lloros s’alimenten de fruites, grans i verdures. La fruita i la verdura formen la major part de la seva dieta. Donat que a la naturalesa no maduren tots els fruits i llavors al mateix temps, la seva alimentació és summament variada.
De cap manera s’ha de donar als lloros aliments que els hi agradin massa i que els facin engreixar amb rapidesa( com per exemple pipes de gira-sol, fruits secs o mill). Molts animals es mostren selectius amb l’aliment i deixant de banda les llavors que menys els hi agraden. Per tant, mai se´ls ha d’omplir en excés la menjadora.
Es millor que els animals es sentin una mica famolencs i que es mengin també els grans que els hi agradin menys. Es recomanable també mesclar el menjar comercial per a lloros amb aliment preparat per a cotorres grans. Així augmentarà la proporció de llavors petites i amb baix contingut en greixos. Aquestes llavors els proporcionaran més feina als lloros i necessiten consumir una major quantitat per a saciar-se, cosa que els manté molt ocupats. La seva dieta ha de contenir una mescla equilibrada de llavors.
També es molt important comprovar que estiguin fresques les llavors, ja que les que són riques en grasses és fàcil que es tornin ràncies; i els fruits secs i les llavors són propenses als fongs. Això pot els pot provocar unes infeccions fatals. Per tant, mai se’ls ha de donar aliments vells o que hagin estat emmagatzemats durant massa temps.
Es imprescindible proporcionar-li fruites i verdures i això és el que més s’assembla a la dieta natural. Són riques en vitamines i permeten oferir-li una gran diversitat. Encara que uns lloros prefereixin algunes varietats molt concretes, és necessari que sempre se’ls hi ofereixi també d’altres. Exceptuant la col, l’enciam tractat, l’alvocat, i les patates, se’ls pot donar pràcticament de tot. Però se’ls ha de trossejar massa la verdura ja que als lloros els resultaria difícil subjectar els trossos amb la pota i acabarien aixafant-ho tot. S’ha de netejar bé la fruita i no s’ha de pelar, així les aus poden menjar-la millor. Després de menjar la polpa deixaran caure la pell, i és per això que s’han de recollir diàriament les restes si no es vol que aparegui la mosca de la fruita, especialment a l’estiu.
A les botigues d’animals es venen moltes llaminadures per a lloros, tals com barretes o arcs per a picotejar. A la majoria dels lloros els diverteix molt rosegar-les, però el gra està enganxat a les barretes amb mel i aquestes aporten moles calories. Per tant no se’ls hi ha de donar amb massa freqüència i convé reduir una miqueta les racions de l’aliment habitual. Als lloros els hi encanten els fruits secs en funció del mida del seu bec. Però se’ls ha de donar molt poca quantitat i controlant abans que estiguin en bon estat. Els fruits secs engreixen molt i poden contenir espores de fongs que produeixen aspergil·losis. Se’ls ha de donar solament fruits secs que també siguin aptes per al consum humà.
Les vitamines i els minerals es millor proporcionar-s’hi mitjançant una dieta variada i equilibrada. Però no tots els animals accepten per igual els aliments que els hi oferim. En especial els yacos tenen una gran tendència a alimentar-se de forma monòtona. Generalment ni tant sols proven allò que no coneixen. I això pot provocar que aquesta i altres espècies de lloros arribin a sofrir estats de carències de diversos nutrients, tot i que el cuidador els ofereixi regularment. La necessitat de vitamines i minerals també augmenta en èpoques en les que el seu metabolisme és més actiu, com durant el desenvolupament, la muda o la producció d’ous. A una botiga d’animals es podrà obtenir els productes adequats per a afegir-los a l’aigua o al menjar d’un a dos cops per setmana.
