elsocellsdomestics  
 
  Allotjament i accessoris de lloros 26-04-2025 11:28 (UTC)
   
 

Allotjament i accessoris dels lloros 



L’adquisició d’un lloro ha de ser una acció molt meditada. S’ha d’informar l’interessat prèviament, estudiar les talles i les exigències de cada espècie, i decidir quina és la que més li convé. S’ha de dedicar temps a visitar diferents botigues i vivers, observant determinadament les seves instal·lacions. Així veurà ràpidament si els animals estan ben mantinguts o si hi ha exemplars malalts. No s’ha d’adquirir un lloro on es vegi exemplars malalts, per molta pena que facin. Així només faríem que afavorir als criadors poc seriosos i després tindríem que carregar amb importants despeses econòmiques del veterinari.
Els criadors i venedors seriosos només comercialitzen amb animals sans. Donat que els lloros són animals que basen la seva defensa en la fugida, procurant amagar les malalties el màxim de temps possible per a que no les detectin els depredadors. S’ha d’observar durant una estona els lloros. Els exemplars malalts solen estar semi inconscients, generalment tenen el plomatge eriçat i romanen al terra de la gàbia. Si es veu un lloro que dorm molt encara que hi hagin persones estranyes al seu voltant, no s’ha de comprar. La professionalitat del venedor també es manifesta en la seva forma de cuidar i allotjar als lloros. Si manté un guacamai en una gàbia petita, alta i rodona, és que no hi entén res de lloros. S’ha d’observar si els lloros disposen d’aigua neta i aliment suficient. Naturalment, però molt seriós que sigui el venedor, tampoc pot mantenir als seus animals en enormes voladors completament estèrils, això també seria un error. Però és fàcil veure si la instal·lació es neteja amb regularitat i si els animals disposen d’espai i aliment suficient.
Si es desitja tenir un lloro gran i que es domestiqui bé es recomanable adquirir in sol exemplar i dedicar-se molt a ell. Així es crearà una relació molt intensa entre animal i cuidador. Però s’ha de tenir en compte que aquestes intel·ligents aus no tarden en sofrir a causa de l’avorriment i de l’absència del seu cuidador. S’ha de pensar bé si no seria millor adquirir des del primer moment dos exemplars de la mateixa espècie, instal·lar-los en una bona gàbia i gaudir observant-los.
També és millor adquirir animals joves. Els joves s’adapten millor a un nou entorn i estableixen millor relació amb el seu cuidador. És difícil determinar l’edat d’un lloro. En moltes espècies, els joves tenen una coloració similar amb els adults i només són una mica més petits. Si els lloros porten una anella tancada, en ella es podrà llegir la seva data de naixement. S’ha de mirar que tingui el plomatge complet ja que els exemplars joves abandonen el niu amb el plomatge complet. Donar que convé evitar estressar inútilment els animals, és molt important de comprar un exemplar sa des del primer moment.
La mida dels lloros varia molt d’unes espècies a les altres, per la qual cosa també necessitaran instal·lacions diferents. No es el mateix allotjar a un majestuós guacamai de cua llarga que un petit lloro de Senegal.
Voladors: són ideals per a mantenir lloros grans, com els guacamais. És especialment adequada la combinació de zona protegida amb volador a l’aire lliure. Així l’animal pot volar a plaer i mostrar el seu comportament natural. Si la zona protegida disposa de calefacció, podrà romandre en el volador a l’hivern també. Una altre alternativa són els voladors d’interior.
volar a plaer i mostrar el seu comportament natural. Si la zona protegida disposa de calefacció, podrà romandre en el volador a l’hivern també. Una altre alternativa són els voladors d’interior.
Gàbies: Han de ser suficientment grans com per a permetre que el lloro almenys pugui estendre les ales. Però la gàbia només ha de servir perquè l’animal dormi en ella i com a lloc de repòs. Un lloro de gàbia necessita poder volar lliurement amb molta freqüència.



Forma: La forma ideal és octaèdrica o quadrada. Donat que les aus són animals fugissers, els hi agrada mantenir-se en una posició elevada. Amb prou feines fan servir la part inferior de la gàbia. S’ha de vigilar que la cua no toqui els barrots constantment. I sobretot res de gàbies rodones, només són altes i no disposen d’espai suficient
Ubicació: La gàbia s’ha de col·locar en un lloc en el que hi hagi molta vida familiar. Així els animals es sentiran acompanyats i ocupats. La gàbia o els suports del volador han de posar-se de forma que quedin a l’alçada dels ulls de les persones. Així els lloros podran observar millor el seu entorn. Una ubicació junt a una finestra, amb una mica d’ombra afegirà una miqueta de varietat a la vida quotidiana. Si una de les parets de la gàbia està tapada, s’evitaran les corrents d’aire i l’animal es sentirà segur. No s’ha de col·locar la gàbia enmig d’una habitació. Si la llum natural que li arriba a través de la finestra és insuficient, s’haurà d’instal·lar alguns fluorescent del tipus de llum de dia. L’espectre de la seva llum proporcionarà benestar a les aus i afavorirà el metabolisme del seu plomatge.
Material: Només s’han de fer servir materials que siguin completament tòxics, ja que als lloros els encanta rossegar i picotejar tant els suports de fusta com els barrots de la gàbia. També és important que la gàbia sigui fàcil de netejar. Les portes grans faciliten aquestes tasques. Els barrots horitzontals són totalment desaconsellables, mentre que els horitzontals permeten que l’animal grimpi fàcilment per la gàbia. A la botiga on es compri el lloro, segurament diran quins són els millors barrots per a cada espècie de lloro. La seva amplada dependrà de la potència del bec de l’animal. Els guacamais i les cacatues tenen moltíssima força, per això uns barrots fins durarien molt poc temps.
 
A l’hora de comprar l’animal, s’ha de preparar prèviament la seva nova casa, així s’evitaran presses i nervis i l’animal romandrà menys temps a la caixa de fusta. Les joguines i les decoracions inútils per a l’interior i per a l’exterior de la gàbia no solament són cares, sinó que poden molestar el lloro. És millor preparar una instal·lació funcional.
L’equip necessari per a preparar una gàbia serà el següent: Penjadors: El millor és utilitzar branques naturals. Poden picotejar-les com vulguin i la seva superfície irregular els obliga a exercitar la musculatura de les potes i els peus. Picotejar l’escorça no només serveix de distracció sinó que també els aporta minerals. Són especialment adequades les d’arbres fruiters i pi. S’han d’utilitzar només fusta que no hagi sigut tractada. Els penjadors de plàstic no són gens apropiats. També s’ha de tenir en compte que un excés de penjadors limita la llibertat de moviments de l’animal.
Menjadores: Les menjadors llisos d’argila, plàstic dur o acer inoxidable són els més fàcils de netejar i no permetés que hi proliferin els gèrmens patògens. A cada gàbia o volador hi haurà d’haver almenys tres recipients per a posar per separat el pinso sec, l’aliment germinat i l’aigua. No s’han d’utilitzar recipients massa grans, ja que es perdria molt d’aliment, tampoc són aconsellables les menjadores automàtiques ja que poden taponar-se i impedir que els animals arribin a l’aliment, o els lloros poden buidar-lo per complet per arribar a un determinat gra.
Substrat: És molt aconsellable utilitzar encenalls de fusta o granulat de palla. Són materials més absorbents que la sorra.
Bany: A algunes espècies els podem oferir en forma d’una gran cubeta de terracota. El seu ús dependrà dels gustos de les aus. No obstant, el bany estimula el seu benestar, els hi neteja les plomes i els indueix a netejar-se, activitats a les que dediquen molt de temps. A continuació se'ls ha de deixar assecar i empolainar per complet. O sigui que no s’ha de deixar que es banyin poc abans de l’hora d’anar a dormir, ja que podrien sofrir un constipat. Si a un lloro no li agrada el bany, potser gaudeix amb una bona dutxa.






 
Joguines: Els hi agraden molt les joguines de colors. Si es tenen varis lloros junts, no és tant important que disposin de joguines, ja que s’entretenen molt entre si.
Les joguines més recomanables són el gronxador, la corda per a trempar, la pilota amb reixetes, un matoll de branquetes, un arbre per a grimpar, i un bany, que tots es construeixen d’una manera diferent i els hi estimulen diferents sentits i músculs.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hoy habia 7 visitantes (15 clics a subpáginas) ¡Aqui en esta página!
Este sitio web fue creado de forma gratuita con PaginaWebGratis.es. ¿Quieres también tu sitio web propio?
Registrarse gratis