La reproducció dels lloros
Durant molt de temps, la majoria de lloros han tingut fama de ser difícils de reproduir en captivitat. Però després d’estudiar a fons les seves costums, la seva biologia i les seves necessitats a estat possible obtenir la reproducció en captivitat, fins i tot de les espècies més difícils. Algunes es reprodueixen amb més facilitat que altres, però la seva reproducció sempre depèn de diferents factors.
Un cop analitzats els requisits legislatius previs, és podrà col·locar un niu a la gàbia dels seus lloros. Nidifiquen en l’interior de cavitats, per la qual cosa necessiten una caixa de nidificació de fusta, les dimensions de la qual siguin les adequades a cada espècie. A molts lloro no els importa que la gàbia estigui col·locada en posició vertical o horitzontal, però a alguns els pot suposar un problema a l’hora d’entrar al niu, a més també poden fer malbé els ous al entrar si està en posició vertical. També hi ha parelles que prefereixen nidificar en l’interior d’un tronc buit; en aquests casos convé tenir molta paciència i prendre’s les coses amb calma. La formació de parelles també pot presentar dificultats, ja que alguns lloros poden ser molt exigents a l’hora de triar parella, però també es donen casos d’amor a primera vista. Quan es junta a una parella per primer cop, serà millor vigilar-los de prop per a poder intervenir a temps en cas de baralla.
En algunes espècies, el festeig, pot iniciar-se amb una potent cridòria i amb un augment de l’agressivitat cap al seu cuidador. Altres opten per el silenci i la discreció. Durant el seguici, pràcticament totes les parelles de lloros solen rascar-se mútuament el cap, es fan carícies amb el bec i es donen de menjar l’un a l’altre. Conclòs amb èxit el festeig, la parella s’aparella diverses vegades al dia, emetent generalment una espècie de suaus xiulets. El mascle munta a la femella i els dos animals ajunten les seves clavegueres. Al cap d’uns vuit dies, la femella deposita una posta de dos a cinc ous. La incubació varia segons l’espècie, però sol durar de 21 a 30 dies. Generalment la femella incuba en solitari i el mascle s’ocupa d’anar alimentant-la. Si comença a incubar des de la posta del primer ou, l’eclosió d’aquests es produirà de forma esglaonada.
L’ideal es que la humitat no baixi del 53%. La diferència de mida dels pollets pot causar problemes als més petits. S’ha d’assegurar que tots s’alimenten per igual, al mancar les plomes, el pap és més fàcil de reconèixer.
A algunes parelles els pot molestar molt que vigilem les seves postes o les seves niades. Si els adults estan en les proximitats pot passar fins i tot que arribin a matar els pollets. Però també es pot efectuar els controls mentre la parella gaudeix de les seves hores lliures de vol i sense que se’n donin conte. Si sostenim els pollets amb la mà, els pares no se n’assabentaran perquè no podran olorar-ho.
També es important tenir en compte que no s’ha de retirar els ous no fecundats, ja que aquests serveixen de suport i de font de calor per als pollets. Tampoc és necessari netejar el niu, i només s’ha de canviar el substrat si estigués molt brut. Per a això s’ha de col·locar els pollets en un recipient de plàstic. Per a estimular el creixement dels pollets és molt recomanable donar-l’hi aliments especialment preparats que es venen a les botigues d’animals.
