Excursió per casa
Tot i que als lloros de cua curta, com els amazones i els yacos prefereixen enfilar-se, el vol forma part de la vida de tots els lloros. Per tant, a menys que visquin en un volador suficientment gran, se’ls haurà de proporcionar l’oportunitat de volar lliurement. Això els manté en forma, els permet exercitar la musculatura, i trencar la monotonia de la vida a la gàbia.
Per a poder-los deixar volar lliurement és necessari que els animals estiguin domesticats fins al punt que es posin a sobre la mà. Doncs en algun moment se’ls haurà de tornar a la gàbia i si no estan domesticats, se’ls d’intentar capturar per tota la casa, la qual cosa farà anul·lar la confiança que hi havia amb el cuidador. Els lloros hauran de conèixer l’habitació i hauran de ser capaços d’orientar-se bé en ella. Es molt important que hi hagi bona llum i que compti amb suficients llocs en els que pugui posar-se. S’hauran de retirar prèviament tot allò que li pugui suposar un perill, per a que els lloros no es facin mal ni destrossin res. Totes les persones que estiguin a casa hauran de saber que els lloros estan lliures, així ningú obrirà una porta o finestra. Si un lloro arriba a escapolir-se, és casi impossible recuperar-lo. Per a evitar problemes, mentre els lloros estan lliures, és millor que els gossos i/o gats estiguin en una altre habitació. S’ha d’estar present durant tota l’estona, així es podrà intervenir de seguida si sorgeix alguna complicació. Mai s’ha de perseguir els animals per a mantenir-los en forma. Les aus necessiten temps per a exercitar els músculs. Quan l’amo sigui fora de casa, els lloros hauran de ser dins de la gàbia, ja que és el lloc més segur i on no podran causar destrosses.
Per tornar-los a la gàbia, al principi sempre s’haurà de posar alguna llaminadura a la gàbia i no alimentar mai el lloro mentre estigui lliure. Així la majoria tornen a la gàbia quan tenen gana. O acudeixen a la mà del cuidador per a que aquest els dugui a la gàbia. També poden facilitar-los la tornada posant un petit pal davant de la gàbia. En cas d’extrema necessitat, si el lloro es nega rotundament a tornar a la gàbia es pot enfosquir l’habitació o agafar-lo amb un drap. Així l’animal no relacionarà amb l’amo el que l’hi ha passat.
Si es vol que les sessions de vol lliure discorrin amb un cert ordre, es recomanable posar pals i zones de joc en llocs concrets de l’habitació. Així també es protegirà el mobiliari, ja que el lloro preferirà rossegar branques naturals en lloc d’un armari. Però sempre hi ha la possibilitat que hi hagi alguna petita destrossa.
Arbre per a grimpar: El millor és emprar un tronc d’arbre fruiter, subjectar-lo amb el peu d’un arbre de nadal, col·locar-lo en un test gran i posar algunes pedres grans per a donar-li major estabilitat. A ell si poden adjuntar joguines tals com escales, gronxadors, campanes i cordes o també branques tendres amb brots i fulles. Els lloros poden mantenir-se entretinguts durant hores.
Zona de jocs: S’han de ajuntar varies branques i escales entre si i muntar-ho tot sobre una taula de fusta amb vora. Se li afegeixen algunes joguines i s’haurà creat un lloc de diversió per als lloros. Quan els lloros hi acudeixen, els seus excrements cauran a la taula de fusta i s’embrutarà el terra ni els mobles.
