|
|
|
|
|
 |
|
|
|
Aprendre i jugar
La majoria de lloros viuen formant petites bandades o almenys en parella. D’aquesta manera s’entretenen i tenen poc temps per a avorrir-se, ja que els animals cuiden molt els seus contactes socials i han de dedicar moltes hores al a cerca d’aliment. També han d’ocupar-se de l’aparellament, de la cura dels pollets i de protegir-se dels depredadors. Però tot això sol desaparèixer quan viuen en una gàbia o volador. I llavors és molt fàcil que s’avorreixin, sobretot perquè els amos no poden ocupar-se d’ells tot el dia. Es cert que dediquen força temps a descansar i la seva higiene personal, però si el seu entorn comte amb alguns accessoris adequats els picarà la curiositat i sentiran ganes de jugar. A molts lloros els encanta entretenir-se amb les joguines que els oferim.
Joguines segures: Hauran de ser de fusta, de metall o d’un plàstic molt resistent. S’ha d’assegurar que no incloguin peces petites que els lloros poden desmuntar i empassar. També pot succeir que als lloros se’ls enganxi el bec amb cèrcols dobles i anelles com les dels clauers. Poden empassar-se trossos de llana, de cordill o enredar-se les potes amb ells. A les botigues d’animals es troben joguines inofensives i especialment dissenyades per a lloros.
Aprenentatge: Moltes de les persones que adquireixen un lloro ho fan atretes per la seva capacitat per a repetir paraules. Però no tots els lloros arriben a aprendre a parlar. Existeixen moltes diferències d’unes espècies a altres, i fins i tot dins d’una mateixa, espècie poden trobar-se individus amb aptituds molt diferents. Alguns lloros casi mai arriben a parlar, però són especies molt domèstiques i que es domestiquen amb facilitat. Els yacos solen ser capaços d’aprendre un bon repertori de paraules, però són animals tossuts i poc flexibles, per la qual cosa resulta difícil canviar-los l’alimentació i s’adapten malament a les mudances de casa. Els amazones arriben a parlar bastant, però són animals molt cridaners i sorollosos, per la qual cosa poden resultar molestos. Generalment s’aplica això: si es vol que el lloro aprengui a parlar o arribi a realitzar alguns ‘’números’’, se li haurà de dedicar molt de temps i molta paciència. És important repetir constantment les coses i realitzar exercicis de curta duració. S’ha de descobrir quin és el talent de la mascota i ajudar-la a desenvolupar-ho.
 |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
