Comportament
A la natura, la supervivència dels lloros nadons depèn de com han estat ensenyats pels seus pares. Els lloros són "altricials" el que significa que són criats cecs, nus i totalment dependents dels seus pares fins que són independents per trobar menjar. Els pares estan molt units al seu pollets durant el període complet de cria, en el qual els ensenyen com menjar i què menjar; com volar i explorar els voltants, a què tenir por i com protegir-se de depredadors; com competir i interactuar dins de l'estol i moltes altres habilitats. Després els pares propicien la separació, però mantenen amb ells una connexió laxa durant un llarg temps, mentre els lloros joves aprenen altres habilitats socials i d'interacció. Els lloros grisos africans ,per exemple, en general es mantenen units als seus pares fins als 3 o 4 anys, quan comencen a formar les seves pròpies famílies.
Els pares ensenyen mitjançant la guia i la demostració. Per exemple, volen de branca en branca i criden als seus nadons perquè els segueixin, i ensenyen als seus pollets a menjar mostrant el que ells mengen. Als lloros nadons se'ls ensenya que "volin o tinguin por", quan hi ha perill, el pare s'uneix a ells o els diu que volin a casa o es quedin on estan. Aquests lloros joves passen per un període de "independència", el qual es descriu com un període en què els pollets tracten de ser independents però en realitat són d'allò més dependents, i per tant necessiten de molt suport al dir-los que estan realment bé. Hi ha molt "llenguatge d'ocell" que va i ve (traduït com: "Vaig bé? - Sí, vas bé") i que anima a que els lloros joves explorin. Sense el suport dels pares, els pollets no podrien desenvolupar els seus propis judicis d'aventura i independència.
És la responsabilitat dels humans que en tenen cura, siguin els criadors, els propietaris dels negocis de mascotes o els amos dels lloros, en proveir de guia als lloros captius. Els ocells que van créixer amb criadors són completament dependents de la cura’ ’postissa’’ humana, com ho són els que van ser capturats en el seu medi ambient natural i que van aprendre certes habilitats per mitjà dels seus pares salvatges (depenent de l'edat en què van ser capturats). Si ningú els ensenya a comportar-se es confonen, especialment en un mitjà completament estrany que està en conflicte amb els seus instints naturals, tal com el món dels humans. A aquest ensenyament se l'anomena ’’socialització’’.
D'acord amb els experts, nosaltres creem un món "artificial", on comportament natural dels lloros està bloquejat. Però ells han de fer alguna cosa, per tant, en no saber què fer, improvisen. El resultat és un ’’desplaçament de comportament’’ o un substitut del comportament normal que ha estat bloquejat. Si als ocells mascotes no se’ls guia cap a un’ ’comportament positiu’, el bloqueig continu del comportament natural resultarà en un desplaçament de comportament negatiu, tal com picades, el crit excessiu, el comportament fòbic, o el treure's plomes, per anomenar uns quants dels efectes que els pot causar.
Els lloros són animals de presa, i per tant, han de saber com evitar els predadors. A la natura, els estols de lloros tenen jerarquies on els líders els guien pel que fa a quan s’han amagar i a on anar. A les estols els manegen els líders, ja que aquests se'ls considera els ’’ocells principals’’, i estan a les branques més altes, atraient a les parelles més desitjables, etc. Els membres de l'estol posseeixen la seguretat i la protecció de la seguretat del grup. Quan volen al mateix temps, és difícil per als predadors concentrar-se en un sol lloro al que atacar. En general el que es queda enrere és el menjat, per tant, el sentir-se fora de perill i segur i ser una part integral de l’estol és important.
Per a un lloro en captivitat també és necessari el sentir-se fora de perill i segur amb la seva companyia humana. No obstant això, si sent que ningú està realment a càrrec, el seu instint natural serà el d’assumir aquesta posició. Després de tot, si ningú ho fa, tot l’estol està en perill. És així com pren el control, o, des d'un punt de vista humà, es torna incontrolable. Encara que sembli increïble, el lloro preferirà que un humà sigui el líder de l'estol, i establirà una relació amb l'humà que li doni la guia més clara.
L'assumpte més important com a líder humà de l'estol, és posseir la determinació que l’amo serà el protector del seu lloro i que el guiarà per assegurar la seva supervivència. Ja que els lloros capten els nostres pensaments i sentiments, el lloro ho comprendrà i es sentirà més segur. Després el que toca és establir el lideratge de manera física. L'entrenament amb les mans i ensenyar la tècnica de DALT / BAIX és la principal prioritat.
Per a aquesta tècnica s’ha de posar el dit polze sobre el palmell de la mà i mantenir els dits junts, com si s’estigués mostrant el número quatre. S’ha de situar la mà (amb el número quatre) en una posició horitzontal; s’ha de posar la part de darrere de la mà a prop del pit del lloro i dir DALT. S’ha d’imaginar l'ocell pujant de seguida a la mà. S’ha d’estar molt decidit però també cal ser gentil, es necessari parlar clarament i assegurar-se que la mà està quieta, no pot estar tremolosa. Com una encaixada de mans ferma, un moviment amb la mà decisiu i estable però gentil al costat de l’ordre AMUNT, s’ha d’exhibir confiança i s’obtindran resultats molt positius. Quan el lloro pugi a la mà, se li ha de dir una i altra vegada: ’’que bon ocell’’, Després s’ha de situar a l’ocell de manera que el seu pit estigui paral·lel al suport en forma de T i se li ha d’ordenar baix. Alabar-lo una altra vegada no seria dolent. Aquest exercici s’ha de fer de 15 a 20 minuts, de dues a tres vegades per dia.
Les ordres AMUNT / BAIX són molt eficaces, sempre que no se li doni missatges confusos. És per això que cal que tenir una imatge mental de l’ocell fent el que se li demana. Tanmateix, si se li dóna un missatge confús (tal com dir AMUNT però tenint la imatge que li està picant la mà), se li donarà el control a l’ocell. I picarà la mà encara més. Això també passa amb la por. Si l’amo té por de l'ocell, ho sabrà, i probablement el picarà.
La tècnica de DALT / BAIX estableix un control amb afecte, i una vegada que el lloro l'hagi après bé, el ‘’mal d'ull’’ (una mirada ràpida i intensa que mostra una desaprovació immediata, seguida per l'ordre DALT) podrà restablir el control, quan el lloro es descontroli. Una altra ordre verbal que és important dir: ‘’està bé’ ’l’expressió mostra al lloro que està fora de perill i segur. A més, la paraula ‘’bé’’ permet al lloro el relaxar-se i fer alguna cosa tranquil. Una altra ordre important és ‘’no’’, clar i contundent.
Els lloros respecten als humans que els ofereixen una cura i guia constants. Els seus pares del món salvatge els ensenyen a aprendre les lleis per poder sobreviure a la selva. També necessiten de lleis i guies per sobreviure a la selva humana. Si no, estan confusos i improvisaran, el que portarà a un comportament potencialment negatiu. Per tant els pares humans ‘’postissos’’ que els hi ensenyin les lleis de supervivència a la selva humana tenen lloros contents i amb bon comportament. I els lloros els estimaran per això.
