Allotjament i accessoris
Ja fa moltes generacions que es crien en captivitat els periquitos, i això ens ha permès descobrir quines són les millors condicions que els hi podem oferir dins la captivitat, a continuació veurem els diferents allotjaments i les seves característiques per ajudar a escollir el que més s’adapti a l’espai i economia de cadascú, considerant també que es el que volem obtenir d’aquests ocells.
A les botigues existeixen diferents habitacles de forma i dimensions diferents per acomodar als periquitos. La millor forma es sense cap dubte la rectangular, de forma horitzontal, perquè permet un millor aprofitament de l’espai. S’ha de tenir en comte que els ocells volen horitzontalment i, per tant, una gàbia d’aquest tipus, si es suficientment gran els permet volar. Si escollim una gàbia en forma de torre, alta i estreta, observem que l’animal només utilitza la part de dalt de la gàbia, baixant només per a menjar. Una forma rodona no es aconsellable: a part de no permetre ni tant sols petits vols, pot crear molèsties de tipus físic vinculades al sentit de l’orientació; en aquest cas, sent l’horitzó rodó i no lineal els moviments de l’ocell son sempre circulars, sense que trobi un racó on refugiar-se en cas de por o malestar.
Les gàbies més funcionals i pràctiques son les construïdes amb filferro zincat, amb uns barrots separats entre si de 10 a 12,5 mm per evitar fugues desagradables. Com a mínim es aconsellable que els barrots estiguin disposats en sentit horitzontal per a permetre que el periquito grimpi per ells, cosa que agrairà. Si els barrots estan massa separats pot ser que posi el cap per enmig de dos d’ells i després no el pugui treure. També resulta força pràctica la gàbia amb calaix extraïble per a posar-hi sorra o serradures. Si aquest calaix està previst d’una graella que separi l’ocell de la sorra, aconseguirem evitar el contacte de l’animal amb els seus excrements, molts vegades portadors de malalties. Els caixons de plàstic són els més pràctics per la seva fàcil neteja i desinfecció, a més de ser d’un baix cost, es poden canviar freqüentment o tenir-ne dos per a anar alternant-los. També hi ha un tipus especial de gàbies anomenades angleses, que estan formades per cinc de les sis cares tancades per un panell. Es una solució adequada per a protegir als animals de les corrents d’aire i de mirades indiscretes, disminueix també la caiguda d’excrements a fora de la gàbia i es ideal per a exemplars molt agitats i porucs. També existeixen unes gàbies més grans, d’almenys un metre d’amplada horitzontalment, ideal
per a allotjar exemplars joves que necessiten una gran activitat física per a completar correctament el seu desenvolupament i creixement.
Per als que disposen d’espai i volen tenir una petita colònia de periquitos, la millor solució consisteix en un volador d’interior o d’exterior. Les característiques de la primera han de ser les citades fins ara, canviant per suposat les dimensions.
En les botigues especialitzades trobarem diferents tipus que es poden adaptar sense problemes a qualsevol decoració o espai interior., i moltes d’elles estan previstes de rodes que en faciliten els desplaçaments.
Per al volador exterior cal recordar, en canvi, que els periquitos poden passar l’hivern a l’exterior sempre que hagin estat habituats gradualment, i sobretot , que el volador estigui previst de sostre que el protegeixi de la pluja i del sol directe. Algunes branques recollides del bosc (descartant les que hagin pogut ser fumigades amb plaguicides perquè al rosegar-les els periquitos podrien resultar enverinats), suports, menjadores i abeuradors, potser una petita font amb aigua corrent i els nius, son els accessoris amb els que hauríem de decorar el volador exterior.
També es molt important la ubicació de la gàbia, ja que en depèn la salut de l’ocell. Si es millor evitar desplaçaments continus perquè els animals s’acostumen al lloc on són normalment, molt més important es evitar-los durant la reproducció, període en el qual la femella podrà abandonar el niu per no reconèixer-lo com a propi.
Evidentment la gàbia ha de decorar-se amb accessoris oportuns per a fer-li la vida més còmoda al periquito i perquè a nosaltres ens resulti més fàcil executar les operacions de manteniment. El primer accessori consisteix en uns suports que poden ser de plàstic o fusta. Els de plàstic han de ser controlats regularment, ja que en el seu interior poden niar-hi àcars, però tenen l’avantatge de poder-se netejar i desinfectar molt fàcilment; els de fusta, en canvi, son sovint víctimes del robust bec del periquito. La forma es normalment rodona i les seves dimensions es poden observar a la foto.
Les menjadores generalment són de plàstic i de formes molt similars. Poden estar formades per una o dos peces, sent preferible aquestes últimes per la seva fàcil neteja. Es pengen exteriorment en les portes de servei, i s’aconsella comprar el doble dels necessaris per a poder-los canviar i desinfectar.
Els abeuradors més funcionals són els de plàstic o sifó, i amb un per gàbia n’hi ha prou ja que s’ha de canviar l’aigua diàriament. Si tenim diversos exemplars i hem de marxar uns dies, haurem de col·locar-ne més d’un. Els consells pel que fa a neteja i desinfecció són els mateixos que amb les menjadores.
També hi pot haver de cara a l’estiu una banyera a la gàbia, que es podrà col·locar al terra o penjant d’una porta, però en el primer cas s’ha de tenir en comte que pot provocar excessiva humitat a dins la gàbia i en el segon cas segurament es mullarà el terra de casa; en ambdós casos han de ser de plàstic i desinfecta-les.
El niu és un element molt important sobretot si el nostre objectiu es fer criar als periquitos, en el seu hàbitat natural aquests ocells fan el niu en les cavitats dels arbres o del terreny. Per aquest motiu, el niu que posarem a la seva disposició serà en forma de caixa de fusta i amb un orifici d’entrada a la part més alta. Es aconsellable que el niu disposi d’una obertura al sostre per a poder controlar el que passa al seu interior. En les botigues especialitzades hi podem trobar nius dissenyats especialment per a periquitos, de tota manera si som força apanyats podrem fer-lo nosaltres mateixos assegurant-nos que no hi queden estelles ni cap perill per al periquito, que a part de la caixa no necessita cap altre material addicional per a criar.
Altres accessoris que podrem trobar son les galetes, els ossos de sípia o l’enciam, entre d’altres de metall, plàstic i de diferents mides, han d’escollir-se per la seva comoditat, no per l’estètica.
Les joguines són ideals per a aquests ocells tant intel·ligents que es diverteixen jugant amb qualsevol cosa mossegant-la agafant-la amb el bec o fent-ho rodar. A les botigues d’animals es poden trobar cadenes amb una mini-campana al final, escaletes, gronxadors, miralls, pilotes i altres moltes joguines. Un consell: el periquito es diverteix molt amb aquests objectes, però no hem d’omplir-li massa la gàbia restant-li espai vital.
