Manteniment o cria
Un cop decidida la compra i escollit l’exemplar, la gàbia i els accessoris, s’ha de pensar en el trasllat a casa del nostre nou amic. Normalment, per a trajectes curts s’utilitzen unes caixes de cartró amb forats per al pas d’aire i en les quals l’ocell roman tranquil atesa la foscor de la gàbia. No obstant, s’ha de vigilar que no intenti escapar d’un lloc tant estret eixamplant els orificis amb el bec.
Si el viatge a casa es prolonga més enllà de tres o quatre hores, caldrà obtenir una gàbia de transport més gran i robusta, de fusta. Pot col·locar-se en el seu interior un tros de poma, llavors, un tros d’espiga o blat de moro i una esponja amarada d’aigua per a que l’animal pugui així menjar i beure.
Un cop arribem a casa, la gàbia ja ha d’estar preparada per a acollir el nou inquilí: sorra neta al terra, menjar, aigua fresca i un os de sípia per a fer-li apreciar la seva noca llar. D’aquesta manera podem evitar molestar-lo durant un parell de dies fins que s’adapti al nou ambient. Considerant sempre la seva tranquil·litat, es aconsellable col·locar la gàbia a l’altura d’un home, en un ambient en el que pugui gaudir de la nostra companyia per a començar a conèixer-nos. Si es mostra molt nerviós i agitat, col·locarem la gàbia en un lloc fosc; si no és així, col·locarem la gàbia en el seu lloc definitiu.
Almenys durant el primer dia haurem de reprimir la nostra curiositat . Més tard, si l’animal no es mostra agitat, podrem acostar-nos a la gàbia i, parlant amb to tranquil i calmat començarem a comunicar-nos amb ell. S’acostumarà ràpidament ala nostra presència i aprendrà a compartir la jornada amb nosaltres.
Si a casa tenim altres periquitos o altres ocells, el nou animal haurà de ser introduït amb cautela. Si tenim un altre exemplar amb el qual volem que formi una parella haurem d’introduir-lo a la gàbia i mantenir-lo separat d’ell durant almenys un dia perquè així tinguin temps de conèixer l’altre sense agredir-se. Si quan trèiem la reixa no mostra simpatia mútua, haurem de separar-los novament, intentant la unió dies més tard.
En canvi, si el nou exemplar ha de formar part d’una comunitat en un volador, el consell es col·locar-lo en una petita gàbia a l’interior del volador per a permetre el coneixement mutu sense picabaralles.
També es força recomanable tenir l’animal uns dies en quarantena abans d’ajuntar-lo amb altres ocells que ja tenim, si en fos el cas, seria convenient instal·lar-lo en una gàbia a part a una distància prudencial dels altres animals, a uns dos metres, i també cal procurar no intercanviar menjadores ni abeuradors. Aquests casos de quarantena s’han de donar quan l’animal obtingut no sigui procedent d’una persona de confiança i seria, ja que, encara que l’animal sembli sa, pot desenvolupar diferents patologies i infectar els altres animals.
Un cop instal·lat, hem de tenir en comte que cal cuidar l’animal perquè visqui plenament, es el que anomenem cria.
La higiene es de vital importància i, per al que respecta la seva pròpia higiene els periquitos dediquen una bona part del dia a netejar-se i allisar-se el plomatge, sobretot les plomes de les ales que tanta importància tenen per al vol. No són, en canvi, massa partidaris de banyar-se; encara que posem a la seva disposició una banyera, rarament l’utilitzen. Es pot substituir per una dutxa especial per a periquitos o per un nebulitzador per a les plantes. L’operació de ruixar-lo, s’ha de fer durant les hores mes caloroses del dia i evitant exposar-lo a corrents d’aire ja que pot contraure alguna malaltia respiratòria greu.
La higiene del bec i de les ungles forma part de la higiene personal del periquito. Moltes vegades comprovarem que l’animal frega amb insistència el seu bec contra el pal de suport: intenta netejar-lo i esmolar les vores que utilitza per a pelar les llavors. L’os de la sípia compleix aquesta funció, a més de proporcionar-li calç i sals minerals. No obstant, pot succeir que el bec, sobretot en la seva part superior, sigui massa llarg. En aquest moment haurem d’intervenir si no volem que el nostre amic arribi a tenir series dificultats per a alimentar-se.
Ens hem de proveir d’unes tisores petites ben afilades i procedir al tall de la part sobrant del bec, fàcilment reconeixible per ser molt més prima i clara que la resta. Molt de comte amb no tallar massa, doncs podríem provocar-li una forta hemorràgia! Els que no es sentin capaços de fer-ho poden acudir al veterinari més proper.
Les ungles també han de ser tallades, ja que dins de la gàbia els periquitos no tenen massa ocasions de desgastar-les. Fent servir també unes tisores ben afilades, es tallarà la part sobrant mirant l’ungla a contrallum per a localitzar el capil·lar i evitar seccionar-lo.
La higiene de la gàbia i els complements també és vital i s’aconsegueix amb una neteja que serà sempre escrupolosa, doncs si no és així la brutícia que es diposita, per exemple, als racons de la caixa poden convertir-se en un focus de paràsits i virus. Les menjadores que contenen llavors han de netejar-se i desinfectar-se amb un desinfectant suau, per exemple lleixiu, un cop per setmana, mentre que els que contenen menjar com fruita o verdura, han de canviar-se almenys cada dos dies. Els abeuradors també s’han de netejar i desinfectar tots els dies, especialment durant l’estiu, per evitar fermentacions perilloses.
El subministrament d’aigua i menjar també forma part de la cria. Ja hem vist que l’aigua s’ha de renovar cada dia durant l’estiu i cada dos dies durant l’hivern. El mateix passa amb els aliments peribles: fruita, verdures i pasta d’ou han de subministrar-se pel matí per a que el periquito disposi de tot el dia per a menjar-los; a la nit haurem de retirar les restes per evitar la formació de floridura, que si es ingerit pot arribar a causar la mort a l’ocell. La barreja de llavors en canvi, pot romandre a la gàbia fins que l’animal se l’acabi.
Per a mantenir en bona salut i vigor el periquito, el millor es permetre-li algun petit vol lliure per l’interior de la casa. En canvi, es necessari que el nostre petit amic estigui suficientment domesticat per a que torni sense problemes a la gàbia i s’haurà de retirar alguns objectes que per a ell puguin resultar perillosos. Per a fer-lo entrar de nou a la gàbia es recomanable col·locar un suport a la porta oberta que pot resultar un poderós reclam si se li posa una espiga de panís, menjar molt apreciat per l’animal. La reproducció és també una part important de la cria, però parlaré d’ella en l’apartat dedicat a aquest tema.
