Abans d’explicar qualsevol cosa, crec que seria convenient definir uns conceptes que sortiran en aquest apartat i que poden ser desconeguts o estranys per a algú no entès en el tema.
Cromosomes sexuals: He dit que els cromosomes són homòlegs o, el que es el mateix, iguals per parelles, però aquesta afirmació es parcialment falsa perquè els cromosomes que formen l’últim parell, els que determinen el sexe, poden ser diferents. En els ocells, el mascle es caracteritza per tenir dos cromosomes iguals X i X, en tant que la femella els té diferents: un gran X i un petit Y.
Genotip: Amb aquest terme s’indica el patrimoni genètic d’un individu, o sigui, el que existeix encara que no es vegi.
Fenotip: Indica l’aspecte exterior del subjecte, es a dir, el que apareix visible: talla, forma, posició, dibuix, color. Pot dependre de l’ambient, entenent com a tal la il·luminació, l’alimentació, la temperatura, la humitat i altres factors.
Portador: És un exemplar dotat visiblement(fenotip) d’un cert aspecte exterior, però que posseeix en el seu patrimoni genètic(genotip) altres factors no visibles. Si s’aparellen dos portadors del mateix factor, aquest es farà visible perquè es homozigot.
Bé, el primer que s’ha d’establir quan s’emparellen exemplars per a obtenir determinades coloracions de plomatge es si un periquito, respecte a aquest determinat caràcter, és homozigot o heterozigot. En el primer cas els dos al·lels d’un mateix caràcter són iguals, mentre que en el segon els seus corresponents contenen gens diferents. En aquest cas el fenotip vindrà determinat per el gen més fort, que inhibirà el més feble; aquest últim estarà present de forma latent i serà heretat per la descendència.
Per a entendre millor tot el dit fins aquí posem per exemple el creuament d’un periquito verd i un altre de blau, ambdós homozigots en quant a color. En genètica s’acostuma a anomenar en primer lloc dl factor visible i després del signe <</>> els possibles factors latents.
Existeixen també quatre formes diferents de transmissió hereditària:
-dominant
-recessiva
-intermedi
-lligada al sexe
Totes aquestes formes són fonamentals perquè regulen la transmissió de caràcters tan importants com, per exemple, el color.
-Dominant: aquest caràcter inhibeix completament la manifestació d’altres factors, que queden amagats; apareix en els exemplars de la primera generació
-Recessiu: es tracta d’un factor que roman amagat i que per a manifestar-se he d’estar present tant en pare( pot ser homozigòtic por o portador) com en la mare. En aquest cas l’hereten tots els fills, tant mascles com femelles.
-Intermedi: Es dóna quan diferents caràcters es troben junts a la descendència
-Lligada al sexe: Es tracta d’aquells caràcters determinats per els gens que es col·loquen en el cromosoma sexual X i, per tant, són transmesos junt amb el sexe dels fills. Aquest factor es fa visible només si està present en els cromosomes del pare, que pot ser homozigòtic pur o portador, i de la mare; en aquest cas serà transmès a la descendència femenina. En canvi, si només està present en la mare, aquesta ho transmetrà al genotip dels mascles, que seran portadors.
S’ha de dir en aquest punt que a la naturalesa no existeix el dominant absolut; existeixen caràcters amb formes dominants incompletes que poden comportar-se com a dominants absolutes en front a alguns factors, ser recessives respecte als altres i al mateix temps assumir un comportament intermedi en front d’altres varietats.
Abans d’acabar aquest apartat, serà útil parlar dels gens letals i dels subletals, que poden crear grans disgustos a un criador quan apareixen en alguns aparellaments.
Són gens que, degut a mutacions de diferent tipus, han sofert alteracions tan profundes que interfereixen en el metabolisme cel·lular normal dels individus que els hereten. Quan aquests gens provoquen la mort del fetus reben el nom de letals; són subletals els que provoquen el naixement d’exemplars amb poca vitalitat i destinats a morir abans del seu desenvolupament complet.
En els periquitos ha sigut detectada la presència d’un gen subletal associat a la mutació, que determina un plomatge filamentós que recorda molt el dels galls japonesos, caracteritzats per el desenvolupament anormal del plomatge, sobretot a la cua. Afortunadament aquesta mutació apareix només esporàdicament, sobretot en criadors de grans dimensions, que provoca una escassa vitalitat dels joves, que generalment moren als 5-6 mesos
